Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Josep Corts i Grau
Dret
Jurista.
Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat 1951-67 És autor de Filosofía del derecho 1941-42, Los juristas clásicos españoles 1948, Principios de derecho natural 1944, Ideario político de Balmes 1934, El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica 1945, Curso de derecho natural 1953 i Historia de la filosofía del derecho 1960
Rafael Vehils i Grau
Economia
Política
Dret
Jurisconsult, polític i financer.
Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè…
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels…
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com…
jutge ‘ad quem’
Dret
Jutge que coneix en grau superior d’un plet resolt en anterior instància.
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment