Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
correspondència
Transports
Dret
Conjunt de cartes, impresos i altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques i telefòniques.
La inviolabilitat de la correspondència és un dret de la persona, i l’acció contrària constitueix delicte L’autoritat governativa no pot detenir-la ni obrir-la, excepte en períodes de suspensió de les garanties constitucionals en canvi, pot ésser intervinguda per l’autoritat judicial, especialment en relació amb algun delicte La correspondència mercantil és la relativa al tràfic i a les operacions dels comerciants individuals o collectius Hom obliga el comerciant a conservar ordenadament la correspodència mercantil que rep i a portar un llibre copiador de cartes i telegrames
Pere Nanot i Renart
Literatura catalana
Historiografia catalana
Dret
Periodisme
Publicista, historiador i poeta.
Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…
,
servei civil
Sociologia
Dret
Alternativa al servei militar, donada als objectors de consciència i reconeguda en moltes legislacions, consistent en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
finançament autonòmic
Dret
A l’Estat espanyol, recursos que tenen les autonomies d’acord amb la Constitució del 1978 per a l’exercici de la seva autonomia política i el desenvolupament i l’execució de les seves competències d’acord amb principis de coordinació amb Hisenda i de solidaritat.
Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit Hi ha dos tipus de sistemes de finançament…
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Ideòleg, periodista, historiador, advocat i escriptor.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…
, ,