Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
anul·labilitat
Dret
Condició d’un acte jurídic (contracte, testament, resolució administrativa, etc) afectat per un vici o defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.
Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder
jurisdicció disciplinària
Dret
Jurisdicció que correspon als jutges i els tribunals per a servar el bon ordre en l’administració de justícia; té la condició de correccional, però no pas la de penal, en el cas que el fet no constitueixi delicte.
La mateixa jurisdicció disciplinària tenen determinats organismes públics, autoritats i corporacions acadèmiques respecte a llurs funcionaris i persones interessades
comptador
Dret
Persona designada per un jutge o per les parts interessades per a liquidar un compte.
jurisdicció prorrogada
Dret
Jurisdicció que neix de la voluntat expressa o tàcita de les parts interessades a sotmetre’s a un jutge o un tribunal que, en un altre cas, fóra incompetent.
També s’entén per jurisdicció prorrogada la que rep un jutge quan, per raons de vacant d’un altre titular, passa a substituir-lo o bé quan, per raons justificades, l’audiència li encarrega la substitució d’aquest o bé la intervenció especial en un afer determinat
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas…