Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
diplomàcia
Història
Política
Dret
Carrera dels qui s’ocupen de les relacions oficials internacionals (diplomàcia).
diplomàcia
Història
Política
Dret
Qualitat de persuasió del personal que s’encarrega de les relacions oficials internacionals (diplomàcia).
reciprocitat
Dret
Dret internacional
Dret d’igualtat i de mutu respecte entre els estats, que serveix de base a tots els acords internacionals.
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
clàusula ‘rebus sic stantibus’
Dret
Clàusula que expressa que les obligacions subsistiran mentre les circumstàncies originals no sofreixin modificacions fonamentals; s’oposa al principi de dret pacta sunt servanda
, que obliga al compliment en qualsevol cas.
Ha estat objecte d’una extensa discussió doctrinal i pràctica en les relacions internacionals
fiança d’arrelament
Dret
Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici, en el cas de no obtenir-ne una sentència favorable.
Aquesta obligació és subjecte als convenis internacionals i sobretot a la reciprocitat És coneguda també amb la denominació de cautio iudicatum solvi
Codex Alimentarius
Dret
Codi alimentari d’aplicació internacional, regulat per un organisme de coordinació entre els codis alimentaris de diferents estats.
Fou creat el 1962 per una comissió de la FAO/OMS a fi de desenvolupar uns estàndards internacionals sobre els aliments i els productes que s’hi relacionen Encara no és acabat, però les seves conclusions en sectors determinats són publicades a mesura que es van produint i són incorporades per molts estats a llurs codis particulars
Andreu Avel·lí Blasco i Esteva
Dret
Jurista.
Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme
diplomàcia
Història
Política
Dret
Conjunt de l’organització i del personal encarregat de les relacions oficials internacionals en nom d’un determinat govern o una determinada organització internacional.
legislació alimentària
Dret
Conjunt de disposicions per a evitar i sancionar les infraccions econòmiques o higienicosanitàries en aliments (codi alimentari).
Als Països Catalans, a l’edat mitjana i a la moderna, hi havia diverses reglamentacions del Consell de Cent, ordinacions del Collegi d’Apotecaris i actuacions del mostassaf A l’Estat espanyol, la legislació actual es basa en un decret reial del 1908 i en disposicions dels ministeris de la governació sanitat, agricultura, comerç i indústria El 1967 fou promulgat el Código Alimentario Español, vigent des del 1975 Actualment, hom tendeix a adoptar criteris internacionals