Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
assentament
Dret
Anotació que hom fa en els llibres de registre.
Els assentaments principals reben normalment el nom d' inscripcions En els registres en què, com el de la propietat o el mercantil, hom formalitza els assentaments bo i prenent dades dels documents que presenten els interessats, és normal que sigui fet un assentament dit de presentació, que dóna lloc que la posterior inscripció definitiva pugui tenir eficàcia des de la data d’aquella presentació inicial
registrador | registradora
Dret
Funcionari encarregat d’inscriure i signar les inscripcions en els llibres del registre de la propietat.
L’exercici de la professió suposa, ultra la llicenciatura en dret, la superació d’unes oposicions
anotació
Dret
Assentament que hom fa constar en els llibres de qualsevol registre (registre de la propietat, registre civil, etc).
El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu davant la Direcció…
positiu | positiva
Religió
Dret
Dit del dret, llei, etc, promulgats, o de la religió revelada, establerta a partir d’uns llibres sagrats determinats, etc.
S'oposa a natural
partida
Dret
Registre o assentament del bateig, matrimoni, enterrament, etc, que hom fa en els llibres de la parròquia o en el registre civil.
Josep Granger i París
Literatura
Periodisme
Dret
Escriptor, periodista i advocat.
Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci
Narcís Fages i de Romà
Agronomia
Dret
Jurisconsult i agrònom.
Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85
Pierre Elliott Trudeau
Literatura
Política
Dret
Jurista, escriptor i polític canadenc.
Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de…
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…