Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…

Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels…

Besnet de Manuel Duran i Bas , i nebot net de Lluís Duran i Ventosa Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico 1963-70 i director de la Revista de Derecho Puertorriqueño 1969-70 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74, a ESADE 1971-73 i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura 1979-83 Publicà articles i obres com Ordeno y mando 1977, La problemática jurídica del descuento 1983, Diccionario de Derecho 2a edició, 1995, Práctica Procesal Penal 5a edició, 1997 i Diccionario de derecho empresarial 1998

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986

Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3

Féu diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al Museu d’Artà Collaborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia Alcúdia

Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari