Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
privilegi local
Dret
Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari (dret d'asil).
dret local
Dret
Dret català
Dret que regeix solament en alguna comarca, en oposició al dret general del Principat.
Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet
Comissió d’Infraestructures
Dret
Comissió integrada per membres de l’administració local, autonòmica i local per al seguiment de la inversió de l’estat a Catalunya.
Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
veedor
Història
Dret
A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors.
En alguns regnes de la península Ibèrica, tenia funcions d’inspector reial de l’administració local i de legat reial
Col·legi d’Advocats de València
Dret
Corporació professional de llicenciats en dret de València.
Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació
servitud d’abeurador
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.
Generalment, pressuposa l’existència de la servitud de pas i pot convertir-se en servitud d'extracció d’aigua És originada per contracte, successió o ús immemorial servitud voluntària , o bé per concessió administrativa per causa d’utilitat pública, prèvia indemnització servitud forçosa o legal , quan és a favor d’una població o d’una entitat local menor
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau
dret supletori
Dret
Conjunt de normes jurídiques establertes amb la finalitat de donar una solució als problemes no prevists per les disposicions preferentment aplicables.
En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret
Joan Pelegrí i Nicolau
Dret
Advocat.
El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918