Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ex aequo et bono
Dret
Locució que significa ‘amb ànim equitatiu i benèvol’.
Hom fa ús d’aquesta locució quan cal resoldre o jutjar segons les normes de l’equitat
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
rebus sic stantibus
Dret
Locució que significa ‘estant així les coses’.
Hom la utilitza com una clàusula jurídica, normalment tàcita, en contractes d’execució continuada o diferida i, sobretot, en els tractats de dret internacional, que dóna validesa illimitada a l’acord mentre les circumstàncies no es modifiquin
common law
Dret
Locució que designa la font més antiga del dret comú anglès.
Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica
de cuius
Dret
Locució emprada per a designar el causant en la successió hereditària.
mixti fori
Dret
Locució (‘de fur mixt’) aplicada antigament als delictes dels quals podia conèixer indistintament el tribunal civil o l’eclesiàstic.
apud acta
Dret
Locució d’ús en la pràctica forense que designa una manifestació feta en la mateixa acta o document en què consten altres actuacions del procés.
vacatio legis
Dret
Locució que vol dir ‘cessació de la llei’ i que hom utilitza per a designar el termini posterior a la publicació d’una llei durant el qual no és obligatòria fins al moment d’entrar en vigor.
A l’Estat espanyol les lleis obliguen al cap de vint dies d’haver estat publicades en el butlletí oficial de l’estat, si altra cosa no es disposa en la mateixa llei