Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Pasqual Sala i Sánchez
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou …
Carles E. Mascareñas i Portusach
Dret
Advocat i professor.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà…
compromís
Dret
Delegació que, a fi de proveir determinats càrrecs civils o eclesiàstics, fan els electors en un o més d’ells per tal que designin el qui ha d’ésser nomenat.
Josep Antoni Verdaguer D’Albertí i Carbonell
Història
Dret
Advocat, auditor de guerra i funcionari reial.
Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…
Laureà López i Rodó
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers…
jutge del pariatge
Dret
A la baronia d'Andratx, jutge ordinari, el qual era nomenat cada any pel rei i pel bisbe de Barcelona, alternativament, per a cada una de les parròquies sotmeses al règim mixt de pariatge.
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga…
Earl Warren
Dret
Jurista i polític nord-americà.
Fou governador de Califòrnia 1942-53 Nomenat president del tribunal suprem del EUA 1953-69, impulsà la integració racial a les escoles i presidí la comissió investigadora de l’assassinat del president Kennedy comissió Warren
atestat
Dret
Conjunt de diligències (declaracions, investigacions, informes, etc) entorn d’un presumpte delicte practicades per la policia judicial, bé que n’hagi tingut coneixement per si mateixa, bé a conseqüència d’una denúncia, i que són comunicades al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial.
Legalment l’atestat no té efectes probatoris dels fets investigats, sinó solament informatius, si les actuacions practicades no són ratificades en presència del jutge o tribunal En els actes de declaració i reconeixement és obligada l’assistència d’un lletrat designat per l’inculpat o nomenat d’ofici
curador de l’herència jacent
Dret
Persona designada pel jutge, a instància de l’hereu cridat pel causant quan aquest no ha nomenat marmessor amb facultat per administrar, amb la finalitat de representar i administrar l’herència quan aquesta és sense titular.
La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina