Resultats de la cerca

En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…

Certs actes jurídics, per ministeri de la llei, cal que siguin formalitzats en acta notarial testament, compra i venda d’immobles, capítols matrimonials, hipoteca, etc, bé que hom designa més pròpiament com a acta notarial acta de presència , que acredita la realitat o veritat d’un fet acta de notificació o de requeriment , remissió per mitjà de notari d’una comunicació a una persona, per tal de produir certs efectes jurídics acta de referència , que té per objecte de recollir les manifestacions de determinades persones acta de notorietat , en la qual el notari declara que un fet és públic i…

Ciutadà de Barcelona, era notari públic que podia exercir el seu ofici a tot Catalunya comtats de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona es conserven onze volums de documentació que, com a notari, elaborà durant el període 1537-81 Manuale primum , Secundum manuale contractum , Tercium manuale , Manuale quartum , Manuale instrumentorum et contractuum quintum , Sextum manuale contractuum , Manuale septimum contractuum , Octavum manuale , Primus liber testamentorum , Plec de testaments  i  Plec d’inventaris i encants El 1547 edità el llibre Stilus…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua…

Llicenciat en dret l’any 1967 per la Universitat de Navarra, el 1971 guanyà les oposicions a notari, i començà a exercir a Barcelona l’any 1977 Fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat de l’Estat espanyol 1987-89, magistrat del Tribunal Superior d’Andorra 1987-93 i del Tribunal Constitucional andorrà 1993-2001 És autor de treballs sobre dret civil, de família i de successions i s’ha especialitzat en les matèries del dret i la situació jurídica de les persones discapacitades o que requereixen especial protecció Membre de la…

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988 Publicà…

Exercí a Barcelona en 1695-1718 Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat Amb el govern del rei arxiduc Carles III recuperà el càrrec Durant el setge de Barcelona 1713-14 fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic

Exercí diversos oficis conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del collegi, guardià del vi 1490, procurador de miserables 1512 Participà en la justa poètica valenciana del 1474 Obres e trobes amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel