Resultats de la cerca

L’actual normativa penal ja no recull una clàusula general de punició de la imprudència, sinó que institucionalitza un sistema d’incriminació específica dels delictes imprudents Per tant, només seran punibles aquells fets culpables que estiguin expressament determinats per la llei, perquè no tots els delictes són incriminables quan es cometen amb imprudència Per exemple, el furt i la bigàmia només són punibles en la seva forma dolosa Aquest nou sistema ha representat una important modificació del significat de la imprudència professional, ja que s’han rebaixat les penes en els casos de…

A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…

Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…

Té l’origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís El 1999 aquesta institució signà un acord amb la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , que n’assumí el cost i la direcció de l’elaboració, en la qual participen uns 350 especialistes i redactors Concebut com a diccionari enciclopèdic, rebé el nom de Diccionari jurídic català fins l’any 2013, que adoptà l’actual en incorporar entrades de dret valencià, balear i andorrà L’obra inclou lèxic tan comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d’ús en la…

Exercí a Barcelona i a París Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona  ICAB l'any 1954, participà en nombroses comissions i fou un dels impulsors de la renovació i la internacionalització d'aquesta institució després del franquisme El 1970 fou elegit president de l’AIJA Association Internationale des Jeunes Avocats, de la qual fou posteriorment president honorari, i el 1977, secretari general de la UIA Union Internationale des Avocats Membre fundador de l’Association Européenne des Avocats 1986, entre les seves iniciatives vinculades a l’ICAB, de la qual fou degà del 1983 al 1986, cal…

Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…

Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…

La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…

Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades…

Des del 1921 té la seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona Des del 1895, conjuntament amb l’ Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya , installada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya  i, des del 1983, El món jurídic A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà A mitjan segona dècada del segle XXI hi eren inscrits més de 24000 advocats…