Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
secret professional
Dret
Medicina
Obligació de guardar el secret de coses relacionades amb certes professions, especialment la de la medicina.
És regulat per la llei
contracte de conreu
Dret
Contracte d’arrendament rústic, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals se cedeix onerosament l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica.
El contracte de conreu es troba regulat a la llei del Parlament de Catalunya 1/2008, de 20 de febrer, en una matèria sobre la qual ja havia legislat la Generalitat republicana amb la llei del 1934, normativa sobre l’explotació agrària que motivà un conflicte davant del Tribunal de Garanties Constitucionals espanyol
ordre públic
Dret
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Pot ésser espontani o regulat per la legislació i amb una força coercitiva que obligui al compliment de les disposicions En els estats totalitaris o antidemocràtics, l’ordre públic serveix, la majoria de vegades, per a imposar i mantenir els privilegis d’una classe social, d’un grup, d’una ideologia
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom…
Consell de Pesca i Afers Marítims
Dret
Òrgan de participació, assessorament i consulta en matèria de pesca i accions marítimes de la Generalitat de Catalunya.
És un òrgan adscrit al departament competent en matèria de pesca i accions marítimes regulat a la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i dsacció marítima L’integren representants del departament competent en matèria de pesca, representants d’altres departaments de la Generalitat, agents vinculats al sector de la pesca, representants d’entitats marítimes i de pesca de lleure i d’entitats conservacionistes i de recerca Té, entre altres funcions l’emissió d’un informe preceptiu sobre els avantprojectes de llei i les disposicions de caràcter general del departament competent en…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
Codex Alimentarius
Dret
Codi alimentari d’aplicació internacional, regulat per un organisme de coordinació entre els codis alimentaris de diferents estats.
Fou creat el 1962 per una comissió de la FAO/OMS a fi de desenvolupar uns estàndards internacionals sobre els aliments i els productes que s’hi relacionen Encara no és acabat, però les seves conclusions en sectors determinats són publicades a mesura que es van produint i són incorporades per molts estats a llurs codis particulars
cosa
Dret
Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes, i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
No totes les coses són matèria del dret per a ésser-ho cal que tinguin utilitat és a dir, que puguin ésser mitjans per a satisfer les necessitats humanes, individualitat existència separada i autònoma i apropiabilitat capacitat de submissió a un títol de propietat Les coses poden ésser corporals o incorporals , segons que siguin tangibles o no específiques o genèriques , segons que siguin determinades individualment o per característiques comunes mobles o immobles, consumibles o no consumibles , etc El Codi Civil espanyol estableix una classificació de les coses en immobles i mobles i…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió…