Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Ramon de Caldes
Dret
Degà de la seu de Barcelona (1162-99) i jurista.
Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables
Arnau de Conques
Dret
Jurista.
Representant de la ciutat de València al parlament de Cullera 1396, advocat de la mateixa ciutat el 1405 i missatger, també de València, el 1410 per a demanar al rei que nomenés successor El 1412 fou proposat, sense èxit, per a representant del parlament català com a membre de la terna valenciana per a elegir rei a Casp El parlament de València el nomenà advocat defensor dels drets del pretendent Frederic de Luna, el mateix any, però no acceptà l’encàrrec
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
iudex
Història
Dret
En el regne visigòtic i en els hispanocristians, funcionari encarregat d’administrar justícia.
Designats pel rei amb caràcter ocasional iudices curiae, iudices palatii , a partir del s XII els iudices esdevingueren permanents, i als Països Catalans hom els anomenà batlles batlle
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga…
Francesc Duran
Dret
Notari.
Exercí a Barcelona en 1695-1718 Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat Amb el govern del rei arxiduc Carles III recuperà el càrrec Durant el setge de Barcelona 1713-14 fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic
Col·legi d’Advocats de les Illes Balears
Dret
Corporació professional dels llicenciats en dret de les Illes Balears.
Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr
Antoni Callís
Dret
Jurista.
Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya 1869-70 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei participà en la Comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885 La seva evolució pels sectors més conservadors del catalanisme el portà primer a ésser redactor de La España Regional , després a…