Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
sanció
Sociologia
Dret
Pena que la llei imposa a qui la infringeix o mitjà per a obligar al compliment de l’ordenament jurídic.
Sol consistir en la privació de la llibertat o en la imposició del pagament d’una determinada quantitat, encara que en alguns supòsits també pot implicar la pèrdua d’un bé o d’un dret En cap cas l’administració civil no pot imposar penes que directament o subsidiàriament impliquin privació de llibertat
sanció econòmica
Dret
Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
La denúncia d’adulteracions en els productes ha estat una de les més fermes actuacions empreses per la societat de defensa dels consumidors Quan respon a l’incompliment voluntari de certes obligacions contractuals la pena es tradueix en una retenció o disminució dels drets a percebre Aquest és el cas de la sanció econòmica als treballadors per falta voluntària al treball En l’àmbit de les transaccions internacionals són susceptibles de la sanció econòmica aquelles pràctiques considerades com a competència deslleial, com el dumping, etc
suspensió de sou i feina
Economia
Dret
Dret del treball
Sanció disciplinària imposada per un empresari a un treballador o a diversos pel fet d’haver comès una falta tipificada per la llei.
Comporta la suspensió temporal de les prestacions del contracte, sense pèrdua dels drets adquirits pel treballador En cessar els efectes de la sanció sia perquè ha transcorregut el termini, sia per altres motius, la relació recupera plena virtualitat Si es tracta d’un funcionari públic, la privació de l’exercici de funcions i dels drets inherents al càrrec no pot excedir els sis anys
Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta
Dret
Advocat, fill de Jaume Campaner i Crespí, també advocat.
Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines
sancionar
Dret
Imposar una sanció (a algú que ha infringit una llei, un reglament, etc).
amonestament
Dret
Sanció de caràcter lleu que hom imposa per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc.
Consisteix a palesar l’existència d’una infracció tot fent-ho saber a l’autor, per tal de prevenir-lo perquè no hi reincideixi i donar una més gran gravetat a la reincidència, si aquesta s’esdevé
Agència de l’Habitatge de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu executar i gestionar les polítiques d’habitatge de la seva competència, especialment les actuacions en relació al creixement de la població.
Creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, té per funció gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts destinats a la promoció, foment i compra d’habitatge, així com l’administració i la gestió del parc d’habitatges de la Generalitat, les promocions d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer i la posada a disposició del mercat dels habitatges privats que tinguin com a destí lloguer social, entre d’altres També actua amb funcions d’inspecció i sanció en matèria d’habitatge, en el control de l’atorgament de les cèdules d’habitabilitat i en el control del…
costum
Dret
Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.
Segons els principis del dret català, per tal que el costum tingui força de llei cal que sigui raonable o sia, conforme als principis generals del dret i de la moral, espontani si la consciència del poble l’adopta lliurement, sense coacció ni error, repetit o sia, si els actes que n'acrediten l’existència s’han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció, o prescrit obtenint la sanció del temps i de l’experiència durant 30 anys o més i provat, de tal manera que en consti l’admissió en l’ús general d’una manera notòria o en sigui demostrada l’existència…