Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico
Dret
Llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles el 30 de juny de 1982 i declarada en part inconstitucional.
El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Dret
Màxim òrgan judicial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
És considerat el successor de la Reial Audiència de Mallorca, instaurada el 1571 per Felip II amb competències en matèria de dret civil i criminal La Llei orgànica del poder judicial del 1870 creà l’Audiència Territorial de Palma, òrgan que fou l’avantpassat directe del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, creat a partir de l’article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985 Es constituí el 23 de maig de 1989 El componen quatre sales la de Govern, la d’allò Civil i Penal, la Contenciosa Administrativa i la d’allò Social La Sala de Govern dirigeix el tribunal, integrada…
Tribunal Penal Internacional
Dret
Organisme de l’ONU constituït el 2002, segons el tractat de la Conferència de Roma (1998), amb la finalitat de jutjar els crims contra la humanitat, els crims de guerra i els genocidis.
La seu és a la Haia És format per 18 jutges escollits pels estats membres de l’ONU amb criteris d’equitat quant a representació de sistemes legals, continents, sexes, etc, per un període de nou anys Es diferencia del Tribunal Internacional de Justícia , amb seu també a la Haia, en el fet que no dirimeix contenciosos entre governs o estats, sinó que jutja conductes i atribueix responsabilitats d’individus El president i els dos vicepresidents són elegits pels jutges Té els precedents en el procés de Nuremberg 1945 i en la resolució 260 de l’Assemblea General de les Nacions Unides 1948, per la…
Autoritat Catalana de la Competència
Dret
Organisme autònom, de caràcter administratiu, aprovat pel Parlament de Catalunya el 4 de febrer de 2009 i que té per missió garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats en el territori de Catalunya.
Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de la llei, a més…
iniciativa legislativa popular
Dret
Mecanisme de participació ciutadana en l’activitat legislativa d’un estat democràtic.
La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional Hom distingeix dues menes d’ILP la directa i la indirecta En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a…
document nacional d’identitat
Dret
A l’Estat espanyol, document acreditatiu de la personalitat individual que substituí l’antiga cèdula personal a partir del 1944, obligatori per a tots els espanyols des que fan 14 anys.
resolució de conflictes extrajudicial
Dret
Resolució de conflictes basada en procediments alternatius a la via judicial.
Col·legi d’Advocats de Barcelona
Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona
© ECSA
Dret
Corporació professional a la qual han de pertànyer els llicenciats en dret per a exercir a la ciutat de Barcelona i a d’altres municipis propers, instituïda per una cèdula reial el 1833.
Des del 1921 té la seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona Des del 1895, conjuntament amb l’ Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya , installada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya i, des del 1983, El món jurídic A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà A mitjan segona dècada del segle XXI hi eren inscrits més de 24000 advocats Les seves…
declaració unilateral d’independència
Dret
Declaració d’independència duta a terme per un govern d’un territori sense acord amb el govern de l’Estat al qual pertany legalment
.
Es tracta, per tant, d’un trencament amb la legalitat vigent dels estats Les declaracions unilaterals d’independència són conseqüència de conflictes entre estats, o imperis, amb les seves colònies o territoris annexats per conquesta o acords dinàstics A Europa, hom pot identificar declaracions unilaterals d’independència des de l’edat moderna com a precedent, hom pot esmentar l’acta d’abjuració a l’obediència al rei Felip II de Castella de les set Províncies Unides dels Països Baixos 1581 Al segle XVIII, la Declaració d’Independència dels EUA 1776 n’és considerat el cas paradigmàtic…