Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
impost sobre el patrimoni
Dret
Impost aplicat sobre persones individuals i que no en grava els ingressos ni les transaccions, sinó el seu patrimoni.
Hom en fixa l’import a partir del càlcul del valor dels béns de les persones físiques subjectes a aquest tribut Per als seus partidaris, contribueix a la redistribució de la riquesa, mentre que els contraris argumenten que afavoreix l’evasió de capitals A l’Estat espanyol fou suprimit al gener del 2008 i reintroduït al setembre del 2011 per als contribuents amb béns superiors al milió d’euros
voluntat social predominant
Política
Dret
Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.
Aquest fenomen real de poder consisteix en l’existència d’una efectiva unitat de decisió suprema sobre la reglamentació de la vida política No és un esperit collectiu, sinó la resultant unificada de la conjunció de forces
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
atestat
Dret
Conjunt de diligències (declaracions, investigacions, informes, etc) entorn d’un presumpte delicte practicades per la policia judicial, bé que n’hagi tingut coneixement per si mateixa, bé a conseqüència d’una denúncia, i que són comunicades al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial.
Legalment l’atestat no té efectes probatoris dels fets investigats, sinó solament informatius, si les actuacions practicades no són ratificades en presència del jutge o tribunal En els actes de declaració i reconeixement és obligada l’assistència d’un lletrat designat per l’inculpat o nomenat d’ofici
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
declaració internacional
Dret
Posició que pren un estat o una organització internacional davant un problema concret, i que no té eficàcia obligatòria, sinó moral, com la Declaració Universal dels Drets Humans
.
dret local
Dret
Dret català
Dret que regeix solament en alguna comarca, en oposició al dret general del Principat.
Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat