Resultats de la cerca

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

Indispensable per a obtenir la intervenció del sobirà, en la seva redacció calien normes i fórmules determinades pel dret o el costum, tipificades en els formularis formulari medievals En els documents adreçats al papa calia una formulació especial, que hom tipificà al s XV en instituir llur presentació a través d’un procurador i llur recepció a través d’un referendari

Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Per tal d’acreditar el seu càrrec i la seva representació, el plenipotenciari ha de presentar la seva plenitpotència, que el constitueix com a investit de la representació plena de l’estat en nom del qual actua les resolucions que amb la seva intervenció hom adopta sòn considerades, un cop ratificades, com a acceptades i corroborades per l’estat representat pel plenipotenciari

L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…

L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…

El context jurídic mundial va estar presidit per l’impacte de vells i nous conflictes bèllics i els intents de solucions proposades per l’Organització de les Nacions Unides ONU, la Unió Europea i altres institucions de dret internacional, amb relació als conflictes que es van registrar a Ucraïna, Mali, el Congo, Israel-Palestina, la República Centreafricana, Síria, l’Iraq o Nigèria Cal recordar la rellevància institucional que va oferir el permanent conflicte a l’Orient Mitjà i el repte plantejat a la comunitat internacional de reconèixer Palestina com a Estat membre de l’ONU A la Unió…