Resultats de la cerca

Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya

Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’habitatge…

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu davant la…

Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a…

Tot i que els Decrets de Nova Planta  no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932  reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació  l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979  i, posteriorment, el del 2006…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1978, ingressà a la carrera judicial per oposició l’any 1980 Exercí com a jutgessa a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, i a Barakaldo, Terrassa i Barcelona ja amb la categoria de magistrada Fou presidenta de la secció 14 civil de l’Audiència de Barcelona, membre titular de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia, i formà part de la comissió permanent de la sala de govern L’any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Entre els anys 1999 i 2003 fou professora a l’Escola Judicial del…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret civil català,…

Llicenciat en dret l’any 1967 per la Universitat de Navarra, el 1971 guanyà les oposicions a notari, i començà a exercir a Barcelona l’any 1977 Fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat de l’Estat espanyol 1987-89, magistrat del Tribunal Superior d’Andorra 1987-93 i del Tribunal Constitucional andorrà 1993-2001 És autor de treballs sobre dret civil, de família i de successions i s’ha especialitzat en les matèries del dret i la situació jurídica de les persones discapacitades o que requereixen especial protecció Membre de la Comissió Jurídica…

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…