Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
presumpció
Dret
Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió
sistema d’Hondt
Política
Dret
Variant del sistema de càlcul electoral dit de representació proporcional aproximada que amb una sola operació permet d’obtenir un primer repartiment d’escons a base del quocient i un altre repartiment que té en compte la mitjana més forta.
Al moment de repartir els escons, en nombre n , entre els candidats de les diverses llistes sotmeses a votació, el nombre de vots assolits per cadascuna d’elles són dividits successivament per 1, 2, etc fins a n A continuació són ordenats, del més alt al més baix, els quocients obtinguts i el que ocupa el lloc n és el “quocient aproximat” o “divisor electoral” Talment com indica el seu nom, aquest “quocient” és emprat tot seguit com a “divisor” del nombre de vots de cadascuna de les llistes, operació que dóna com a resultat el repartiment d’escons segons la mitjana més forta El sistema d’…
mediatitzar
Dret
Influir talment un organisme, una empresa o un estat, que hom n’obtingui el control.
commixtió
Dret
Unió de coses que es barregen i es compenetren talment, que no es poden separar ni distingir.
És una forma d’adquirir la propietat de béns mobles per accessió Si les coses o els béns s’han barrejat casualment o bé la unió ha estat feta per acord mutu dels propietaris o per voluntat d’un de sol amb bona fe, resta constituït un condomini cada un dels propietaris adquireix un dret proporcional a la part que li correspongui, atès el valor de les coses mesclades o confoses Si la barreja ha estat feta maliciosament, l’autor de la mescla perd la cosa que li pertanyia i resta obligat a indemnitzar l’altre propietari
rotació
Dret
Sistema de canvi periòdic de la direcció i de les funcions administratives en certs organismes col·legiats entre el personal, talment que els uns se succeeixen als altres en els diversos càrrecs.
successió per estirps
Dret
Heretament o successió que es produeix no pas perquè correspongui directament, sinó en el lloc d’un difunt, talment que l’herència és la mateixa que hauria correspost a la persona representada si vivia i no pas a les parts de cadascuna de les persones de l’estirp.
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…