Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
tercer en discòrdia
Dret
Persona nomenada entre àrbitres o perits perquè decideixi en discòrdia de llurs dictàmens.
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…
dispensable
Dret
Dit de l’impediment matrimonial que pot ésser dispensat ja per l’autoritat civil, ja per l’eclesiàstica, segons els casos.
En dret civil, el jutge de primera instància pot dispensar els impediments d’edat fins els catorze anys i de parentiu entre collaterals per consanguinitat del grau tercer, i el ministre de justícia el de mort dolosa del cònjuge anterior En dret canònic, el bisbe pot dispensar els impediments d’impotència, edat, disparitat de culte, rapte i parentiu entre collaterals per consanguinitat dels graus tercer i quart queden reservats a la Santa Seu els impediments d’ordre sagrat, de vot perpetu de castedat en un institut religiós de dret pontifici i el de crim
bé litigiós
Dret
Bé del qual, en una controvèrsia judicial, hom discuteix la propietat.
La situació té importància quan, pendent la sentència d’un litigi, el bé és transmès a un tercer, el dret del qual dependrà del resultat del litigi
rectificació
Dret
Reconeixement d’un error o correcció d’un defecte del qual podria derivar-se perjudici per a un tercer.
caució
Dret
Assegurament o garantia del compliment d’una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fermances
d’un tercer.
En certs casos, el jutge pot admetre a l’usufructuari caució juratòria o promissòria En el dret romà hi havia unes caucions d’ordre judicial tendents a assegurar l’acatament o el compliment de la sentència o en previsió de possibles perjudicis a alguna de les parts litigants, i unes altres de tipus extraprocessal, com les exigibles als tutors i curadors , als usufructuaris, usuaris, i la muciana , que pesava sobre hereus i legataris instituïts sota condició potestativa negativa per tal d’assegurar el retorn del llegat o de l’herència en el cas d’ésser infringida la condició En l’antic dret…
lliurança
Dret
Document mercantil que no necessita acceptació, mitjançant el qual una persona ordena a una altra que pagui una quantitat a un tercer.
ciberterrorisme
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Terrorisme que es basa en l’ús dels ordinadors, les xarxes informàtiques i internet, especialment les xarxes socials, per tal d’aconseguir un objectiu polític, social o religiós i crear un clima d’inseguretat.
Se’n poden diferenciar tres vessants en primer lloc, els ciberatacs destinats a l’entorpiment o el bloqueig dels fluxos d’informació que gestionen el funcionament normal de les infraestructures i els serveis, tant públics com privats En segon lloc, la utilització de la xarxa amb finalitats de comunicació i coordinació dels grups terroristes i la preparació dels seus atemptats I, en tercer lloc, la difusió de continguts propagandístics i d’incitació a la perpetració d’atemptats, així com els missatges destinats a la captació i el reclutament de possibles terroristes
falsedat
Dret
Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.
Quan té lloc en un negoci civil, produeix la nullitat de l’acte en el camp penal, constitueix, bé un delicte genèric, que comprèn diferents espècies, segons els sistemes d’execució emprats, bé un element integrant d’altres delictes, com l’estafa