Resultats de la cerca

Inicialment en castellà, aviat esdevingué bilingüe i el 1931 adoptà el títol en català Hi collaboraren els principals juristes catalans del seu temps, com Guillem Mde Brocà, Josep Pella i Forgas, Manuel Duran i Bas, RGay de Montellà, RDuran i Ventosa, Raimon d’Abadal i EPrat de la Riba, que tingué al seu càrrec la secció Misceláneas Jurídicas durant diversos anys Interrompuda per la guerra civil de 1936-39, fou represa en castellà l’any 1945 Actualment torna a ésser bilingüe

Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita repressiva,…

Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya Publicà…

Fill de  Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de la Dictadura…

A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i Andalusia hi…

Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a signar una…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat president d’…

Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…