Resultats de la cerca
Es mostren 1958 resultats
transterminància
Dret
El fet de passar d’un terme jurisdiccional a un altre o sortir del que està senyalat.
faltar al respecte (a algú)
Dret
No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
Constitueix una circumstància agreujant quan acompanya la comissió d’un delicte
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una durada que ve…
nul·litat
Dret
Invalidesa d’un negoci jurídic.
En dret civil la situació d’invalidesa és determinada per vicis que converteixen en nuls els actes jurídics i poden ésser contradicció de normes imperatives, manca d’algun requisit essencial acord de les parts, finalitat, etc, illicitud de la causa, mancança de l’objecte, dels requisits de possibilitat, etc En dret internacional la nullitat d’un acte pot derivar del defecte de capacitat del subjecte de qui emana la declaració de voluntat i de la idoneïtat de l’acte en ell mateix d’ésser considerat com d’una norma productora d’efectes de dret internacional, o també de la manca en l’acte del…
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina