Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
policia autonòmica
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, cos policíac civil, jerarquitzat, amb una competència i unes funcions situades teòricament entre les de la policia de l’estat i les de les policies municipals o locals.
La Constitució del 1978 contempla la possiblitat de creació d’un cos policíac per part dels òrgans de govern autonòmic d’acord amb els articles 149-29 d’aquest text, en la forma que els respectius estatuts determinin, dins del marc del que disposi una llei orgànica Només els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc articles 13 i 17, respectivament ajuden a configurar el concepte legal de policia autonòmica Si bé en principi els cossos tradicionals i forals d’algunes nacionalitats són exclosos d’aquest concepte, a Catalunya els mossos d’esquadra i al País Basc els Miñones…
administració autonòmica
Dret administratiu
Administració pública de nivell intermedi entre l’administració local i l’administració central.
Es dóna en aquells països on l’estat reconeix l’autogovern i la potestat legislativa de determinats territoris, als quals transfereix part de les seves facultats L’administració autonòmica sorgeix a Espanya arran de l’aprovació dels estatuts d’autonomia de la Segona República i, després del franquisme, a partir de l’aprovació de la constitució de 1978 El concepte d’administració autonòmica, bé que amb noms diferents, és substancialment el mateix que el que vigeix en els estats federals Alemanya, EUA, etc
administració pública
Dret administratiu
Conjunt de persones públiques i d’òrgans encarregats d’exercir les potestats administratives i l’administració central, autonòmica, institucional o corporativa.
Als països occidentals i els que han rebut llur influència existeixen, normalment, tres grups de persones i òrgans públics l’administració central, l’administració local, i l’administració institucional, a les quals hom pot afegir, en els estats federals o en aquells on existeixen regions autònomes, l’administració autonòmica o similars El conjunt d’aquestes administracions integra, per mitjà de vinculacions jurídiques més o menys intenses segons els països i les tendències polítiques, l’administració pública, i els fins d’interès general són acomplerts per una administració o…
administració institucional
Dret administratiu
Administració pública constituïda per aquelles persones públiques creades per l’administració central, l’autonòmica o l’administració local per tal d’acomplir un fi públic concret i determinat.
És un òrgan que té el seu origen en aquelles funcions que hom considera abstretes del conjunt de les finalitats generals de l’administració central o local, i que, per motius de política administrativa, hom considera més eficaç que siguin realitzades per una entitat pública independent
descentralització
Dret administratiu
Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.
El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot cercant una major eficàcia en l…