Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
incompatibilitat
Dret administratiu
Impossibilitat legal d’exercir diferents càrrecs alhora, si un d’ells, com a mínim, és públic.
despeses de representació
Dret administratiu
Assignació complementària concedida a determinats alts càrrecs públics destinada a mantenir el decor que comporta llur exercici.
manador
Dret administratiu
Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.
Ambdós càrrecs s’exerceixen amb un rigorós torn de rotació, que segueix l’ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l’aglomeració Els manadors parroquials són nomenats pel consell del comú
corporació
Dret administratiu
Entitat d’interès públic, constituïda per l’associació permanent i obligatòria de persones físiques o jurídiques per a l’administració i la defensa de llurs interessos.
Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc
Ertzaintza
Dret administratiu
Cos policíac de la comunitat autònoma del País Basc, instituït el 1980 amb el decret que restablia a les diputacions forals les competències en matèria de seguretat.
Té el precedent en els antics miñones i miqueletes de l’administració foral El 1982 entrà en operació la primera promoció, dedicada a la protecció d’institucions i càrrecs del govern autònom Posteriorment, el cos anà ampliant les seves competències, coordinadament amb la retirada dels cossos de seguretat de l’Estat fins el 1995, que assumí totes les atribucions en matèria d’ordre públic i acabà el seu desplegament a tot el País Basc Des d’aleshores el cos ha tingut una participació important en la lluita antiterrorista, i els seus membres ertzainak foren sovint víctimes dels atemptats d’…
Landelino Lavilla Alsina

Landelino Lavilla (9 de març de 1982)
Congrés dels Diputats
Història
Política
Dret administratiu
Polític i jurista.
Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…
responsabilitat administrativa
Dret administratiu
Obligació que l’administració pública té d’indemnitzar els qui, per culpa d’ella, han estat lesionats en llurs drets i de demanar comptes a les autoritats, funcionaris i altres agents sobre l’exercici de llurs càrrecs, les culpes greus o negligències en el qual haurà de sancionar, després de la instrucció de l’expedient oportú, amb audiència de l’interessat.