Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
concessió administrativa
Dret administratiu
Atorgament de l’administració als particulars de la facultat de fer una obra, gestionar un servei o aprofitar les riqueses naturals (concessions mineres, construcció i explotació de línies de trens, telèfons, aprofitament d’aigües, etc).
Es diferencia del contracte administratiu en la regulació unilateral a través de llei, en el procediment i en la iniciativa, que correspon als particulars
peatge
Peatge
© Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Dret que hom paga per passar per vies de trànsit, com camins, ponts, carreteres i autopistes per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment.
El dret a cobrar peatge l’atorga l’estat per concessió administrativa
empresari | empresària
Dret administratiu
Persona que per concessió o per contracte executa una obra o explota un servei públic.
bonificació
Dret administratiu
Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració.
Pot presentar la forma d’exempció o bonoficació total i de reducció o bonificació parcial Estrictament significa la reducció parcial dels tributs Les bonificacions poden ésser perpètues o temporals , segons la durada, i subjectives o objectives , segons que siguin atorgades pensant en la persona afavorida o en l’activitat que hom vol afavorir Les bonificacions poden tenir com a causa la incitació a complir ràpidament els deures fiscals, o també a afavorir determinades persones o activitats Les bonificacions o reduccions poden afectar la base impositiva, i s’anomenen deduccions , o les quotes…
superposició
Dret administratiu
En les concessions mineres, nova concessió que hom atorga quan n’és desconeguda una d’anterior sobre el mateix terreny.
El seu valor serà nul en la part sobreposada a la més antiga i hom haurà de retornar als concessionaris el cànon satisfet per les pertinences declarades nulles
suplement de crèdit
Dret administratiu
Crèdits suplementaris exigits per circumstàncies especials, que són proveïts mitjançant un expedient de modificació dels pressuposts de l’administració pública, amb concessió de més crèdit.
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…