Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
districte
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos des de la seva creació el 1789, arran de la Revolució.
Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret
districte municipal
Dret administratiu
Cadascuna de les demarcacions en les quals se subdivideix un territori d’una població per distribuir i ordenar els serveis administratius.
La divisió del terme municipal en districtes és facultat del municipi A Barcelona, actualment, hom pot considerar el districte com un òrgan territorial de gestió descentralitzada
consell de districte
Dret administratiu
Instrument per a la descentralització de la gestió d’una ciutat, que facilita la participació dels ciutadans en el govern i l’administració.
És integrat pel president, per una comissió permanent, pel ple del consell i per diverses comissions de treball Entre altres funcions, ha de facilitar informació als ciutadans del districte sobre l’activitat municipal en general, sobre les activitats del consell de districte i sobre els tràmits a seguir per a sollicitar llicències
consell de districte
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu dels districtes (o arrondissements
), circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos.
La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del…
junta de districte
Dret administratiu
Segons la llei de règim especial municipal de la ciutat de Barcelona, junta presidida per un regidor municipal.
alcalde de barri
Història
Dret administratiu
Persona nomenada per l’alcalde per al regiment de nuclis de cases de barriades separades de la població o dels districtes urbans en les ciutats que ho exigeixen.
Ha de viure al barri o al districte corresponent, perd el càrrec en cessar l’alcalde que l’ha nomenat, i té les funcions que l’alcalde li delega Els alcaldes de barri foren creats per Carles III el 1768 Pràcticament suprimits, llurs funcions són assumides per les Juntes de districte
junta municipal
Dret administratiu
Nom donat a diferents organismes d’actuació municipal per a determinades funcions.
Cal destacar, en l’actual legislació de règim local, la junta municipal de districte constituïda a cadascuna de les demarcacions del territori municipal, i la junta municipal de cens electoral
col·legi
Dret administratiu
Corporació de dret públic integrada per persones pertanyents a una mateixa professió liberal.
A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de collegis…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…