Resultats de la cerca

És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termes municipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia

Té la consideració d’entitat local i el seu règim orgànic de funcionament i financer és determinat en el seu estatut particular

Té les competències que corresponen a un alcalde, limitades al territori de l’entitat local menor, i en especial les següents presidir la junta o assemblea veïnal, fer-ne complir els acords, aplicar el pressupost i donar-ne compte, tenir cura de la conservació dels camins rurals i de les fonts públiques, controlar els serveis de subsistències i de policia municipal, i auxiliar l’alcalde de municipi corresponent en el manteniment de l’ordre públic

El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…

És un òrgan que té el seu origen en aquelles funcions que hom considera abstretes del conjunt de les finalitats generals de l’administració central o local, i que, per motius de política administrativa, hom considera més eficaç que siguin realitzades per una entitat pública independent

Per a dur a terme aquesta operació, a part el fet que cal reunir unes condicions mínimes jurídiques, si es tracta de crear una nova entitat municipal i en tot cas comptar amb la voluntat dels habitants, cal obrir un expedient que cal tramitar a diferents organismes i autoritats

El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó,  raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països escandinaus o de parla…

El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa