Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
comissió municipal executiva
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament de Barcelona, segons la llei de règim municipal del 1960, el més important per al govern i l’administració de totes les qüestions ordinàries de la vida municipal, llevat de les grans opcions de la política local, reservades al consell en ple.
Fou substituït per la comissió de govern del règim local comú
agent executiu | executiva
Dret administratiu
Funcionari encarregat d’exigir el pagament dels tributs i altres exempcions pecuniàries no satisfets voluntàriament pels contribuents en els terminis establerts legalment.
autonomia administrativa
Dret administratiu
Autonomia de què gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.
A diferència de l’autonomia política, no comporta la possibilitat de dictar normes amb rang de llei, però sí la potestat reglamentària i la funció executiva en l’àmbit de les competències prèviament determinades per la llei És una forma de descentralització
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment…
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al…