Resultats de la cerca

El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…

La unitat bàsica de l’administració local és el municipi, però pot existir una altra categoria de persones públiques, la de les situades entre els municipis i l’administració central, que agrupen diversos municipis limítrofs en una unitat superior, i que s’anomena, segons els estats, província, departament, regió, etc Els municipis són regits per un consell municipal o ajuntament, i les persones intermèdies, per organismes que han rebut diverses denominacions segons els estats i les èpoques històriques

És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termes municipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia

És assessor de la corporació, fedatari dels seus actes, cap del personal i coordinador dels serveis administratius

Té la consideració d’entitat local i el seu règim orgànic de funcionament i financer és determinat en el seu estatut particular

És un òrgan que té el seu origen en aquelles funcions que hom considera abstretes del conjunt de les finalitats generals de l’administració central o local, i que, per motius de política administrativa, hom considera més eficaç que siguin realitzades per una entitat pública independent

Té les competències que corresponen a un alcalde, limitades al territori de l’entitat local menor, i en especial les següents presidir la junta o assemblea veïnal, fer-ne complir els acords, aplicar el pressupost i donar-ne compte, tenir cura de la conservació dels camins rurals i de les fonts públiques, controlar els serveis de subsistències i de policia municipal, i auxiliar l’alcalde de municipi corresponent en el manteniment de l’ordre públic

Fou substituït per la comissió de govern del règim local comú

El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…

Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…