Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
concessió administrativa
Dret administratiu
Atorgament de l’administració als particulars de la facultat de fer una obra, gestionar un servei o aprofitar les riqueses naturals (concessions mineres, construcció i explotació de línies de trens, telèfons, aprofitament d’aigües, etc).
Es diferencia del contracte administratiu en la regulació unilateral a través de llei, en el procediment i en la iniciativa, que correspon als particulars
transposar
Dret administratiu
Incorporar el contingut (d’una directiva comunitària) a l’ordenament jurídic d’un estat membre de la Unió Europea, adaptant-ne la legislació interna o elaborant noves normes.
Com a conseqüència de l’efecte directe del dret comunitari, les directives poden ser invocades pels particulars contra l’estat membre, fins i tot en els casos en què no han estat transposades, si el seu contingut es pot aplicar de forma immediata
subhasta
Dret administratiu
Sistema d’adjudicació de serveis per part de l’administració als particulars que ofereixin les condicions econòmiques més avantatjoses.
És emprat en contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc A l’Estat espanyol és el sistema normal l’administració n'estableix les condicions tècniques, jurídiques i econòmiques L’adjudicació no és definitiva fins que l’ha aprovada l’autoritat competent Les adjudicacions de l’administració local funcionen segons el sistema de concurs-subhasta concurs, en què hom tria entre els presentats els licitadors més qualificats i, a continuació, hom adjudica l’obra o el servei al millor postor
ordenança militar
Dret administratiu
Dret militar
Ordenança que regula el règim o disciplina de l’exèrcit.
Als regnes hispànics, l’ordenança militar castellana més antiga és la de l’any 1503 després d’aquesta en sorgiren d’altres, unes merament locals, altres particulars o de coses especials, fins les que el 1768 foren promulgades per Carles III, que, tant per la seva perfecció com per la seva duració, eren summament detallistes i previsores, però, malgrat això, els calgué una norma aclaridora l’any 1769 Al s XIX i al començament del XX s’intentaren diverses reformes d’aquestes ordenances, però no s’arribaren a implantar només alguns reglaments especials han anat introduint…
conselleria de Sanitat i Assistència Social
Dret administratiu
Departament creat per la Generalitat de Catalunya en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.
El conseller de sanitat, JDencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya La llei, aprovada per l’abril del 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència…
inspecció
Dret administratiu
Funció de l’administració pública que té per objecte de vigilar i controlar el compliment dels serveis administratius propis, de les obligacions tributàries o el compliment de la legislació vigent per part dels particulars.
requisició
Dret administratiu
Dret concedit a l’autoritat administrativa o militar d’expropiar béns particulars, mobles o immobles, o disposar-ne temporalment i d’obligar coactivament a certes prestacions, en casos necessaris i no sempre amb la deguda indemnització.
La llei d’expropiació forçosa expropiació en preveu de civils en casos d’epidèmies, inundacions, calamitats públiques o per greus raons d’ordre públic, i de militars en temps de guerra, mobilització o maniobres militars
municipalització
Dret administratiu
Procediment previ per a la gestió directa de serveis de caràcter econòmic, mercantil o industrial per part dels municipis.
Pot establir-se en règim de monopoli o de lliure competència Es poden municipalitzar sense monopoli els establiments de forniment d’articles alimentaris o de primera necessitat, habitatges, pòsits, institucions de crèdit i d’estalvi i espectacles públics La llei de règim local de l’Estat espanyol preveu la municipalització amb monopoli de l’aigua, l’electricitat, la recollida i l’aprofitament d’escombraries, les clavegueres, les llotges, els mercats, els escorxadors, les cambres frigorífiques i les pompes fúnebres Els serveis municipalitzats poden ésser prestats per mitjà de gestió directa,…
policia
Militar
Dret administratiu
Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
Coneguda en la majoria de societats des de l’antigor, ha respost als principis morals del poder que l’ha organitzada, participant de la seva ideologia Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i collectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles Les seves funcions, hom sol considerar-les distribuïdes en tres branques policia administrativa , encarregada de fer complir les lleis i els reglaments dels serveis públics policia portuària, sanitària, militar, etc, policia de seguretat , amb…
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…