Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ajuntament en ple
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament, en tots els municipis.
És integrat per l’alcalde, que el presideix, i per tots els regidors municipals És el màxim òrgan deliberant del municipi i té competència per a decidir sobre totes les qüestions del govern municipal, llevat de les corresponents a la comissió permanent i a l’alcalde Així, li pertoca de decidir sobre les qüestions següents constitució de l’ajuntament, creació i modificació d’institucions municipals, adquisició de tota mena de drets i de béns, aprovació de les formes de gestió de serveis, contractació per a obres i serveis públics, aprovació de plans d’urbanisme i de tots els que impliquin…
consell de comú
Dret administratiu
Consell municipal, especialment el de les parròquies o comuns andorrans, format per dos cònsols (el cònsol major, que convoca i presideix tots els consells ordinaris i extraordinaris, i el cònsol menor) i vuit consellers.
Té cura de l’administració dels béns comunals, el repartiment i recaptació de la questia i conèixer en apellació les qüestions resoltes pels consells de quart
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
causa de veí a veí
Dret administratiu
A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria
.
administració central
Dret administratiu
Administració pública de caràcter únic però integrada per nombrosos organismes i que regeix les qüestions d’àmbit estatal i amb competència sobre tot el territori de l’estat.
És regida pel govern i, per tant, pel cap de govern càrrec que, en alguns països, assumeix el cap de l’estat i pels ministres
comissió municipal executiva
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament de Barcelona, segons la llei de règim municipal del 1960, el més important per al govern i l’administració de totes les qüestions ordinàries de la vida municipal, llevat de les grans opcions de la política local, reservades al consell en ple.
Fou substituït per la comissió de govern del règim local comú
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
jurisdicció contenciosa administrativa
Dret
Dret administratiu
Conjunt d’òrgans del poder judicial als quals, per la seva especialització, els és atribuït el coneixement dels procediments seguits contra els actes de l’administració pública o subjectes al dret administratiu, les disposicions de categoria inferior a la llei, les qüestions relatives als contractes d’obres i serveis públics i les accions de responsabilitat patrimonial de l’administració pública.