Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
certificació de baptisme
Dret canònic
Certificació, treta del llibre de baptismes, d’haver estat batejat algú.
privilegi paulí
Dret canònic
Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni contret entre no batejats si un d’ells rep el baptisme i l’altre se’n separa sense una causa justa o es nega a cohabitar ‘‘sense ofendre el Creador’’, és a dir, quan es produeixen accions o situacions contràries a l’honestedat conjugal, manca de llibertat per a practicar la religió o s’impedeix l’educació cristiana dels fills.
La part infidel haurà de confirmar la seva actitud en un interrogatori obligatori El matrimoni resta dissolt al moment que el batejat contreu noves noces
apostasia
Dret canònic
Rebuig total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.
A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancellació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’Església catòlica,…
afinitat espiritual
Dret canònic
Afinitat que contrauen els padrins i el ministre del baptisme o de la confirmació amb el batejat o el confirmat i amb els seus pares, i que el dret canònic actual ha suprimit.
bateig sota condició
Dret canònic
Bateig administrat quan hom desconeix si el subjecte ha estat anteriorment batejat, quan el subjecte és un fetus abortiu i hom no pot determinar si és viu i quan és dubtosa la condició humana del subjecte.
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…