Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ajudant d’estudi
Dret canònic
Càrrec de les congregacions de la cúria romana.
Constitueix el grau més elevat d’oficials menors Aquesta categoria d’oficials són ponents i executors alhora dels assumptes que els són confiats
annata
Història
Dret canònic
Cessió obligada a la Santa Seu de les rendes que determinats benifets o càrrecs eclesiàstics produïssin el primer any de llur concessió.
Vigent ja des del s VI, Joan XXII la imposà a França, Irlanda i Anglaterra, i Bonifaci VIII a les provisions de totes les seus episcopals i abadies la cúria papal d’Avinyó n'incrementà cada vegada més la percepció Fou objecte d’impugnació i protestes en els concilis de Pisa 1408, Constança 1414 i Basilea 1431 A Espanya fou suprimida pel concordat de l’any 1753 Un sistema similar fou aplicat també pels reis
minutant
Dret canònic
Dret romà
Encarregat de redactar les minutes i altres documents en la cúria romana i, actualment, en la vaticana.
Tribunal de la Rota Romana
Dret canònic
Tribunal ordinari de la cúria romana que decideix en apel·lació les causes eclesiàstiques en última instància, i algun cop en primera i segona.
Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747
monitum
Dret canònic
Amonestació per part de la cúria romana a un prelat com a advertiment per una acció o una doctrina en desacord amb la doctrina de l’Església.
Literalment la paraula llatina vol dir ‘admonició, advertiment’
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…