Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els…
agravació
Dret canònic
Monitori amb amenaça d’excomunió publicat després de tres admonicions.
censura
Dret canònic
Pena disciplinària de tipus medicinal imposada per l’Església.
Les tres principals formes de censura són l' excomunió , la suspensió i l' entredit
secret de confessió
Dret canònic
Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
És anomenat també sigil sacramental D’aquesta obligació, només l’en pot dispensar el mateix penitent La revelació del secret comporta la pena d’excomunió
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
anatema
Dret canònic
Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia definit el concili…
reagravació
Dret canònic
Segon i darrer monitori publicat després de les tres admonicions i abans de l’última excomunió.
monitori
Dret canònic
Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d’excomunió, o a palesar un fet sota certes penes.
cànon dogmàtic
Dret canònic
Proposició doctrinal establerta per un concili ecumènic amb un contingut molt precís i tan important que és imposat sota pena d’excomunió.
privilegi del cànon
Dret canònic
Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tota violència física exercida contra ells incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.