Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
exempció
Dret canònic
Privilegi concedit per la Santa Seu en virtut del qual certs ordes religiosos i certs convents queden sostrets de la jurisdicció de l’ordinari local i sotmesos directament al papa.
Són exempts els religiosos de vots solemnes i també alguns de vots simples, per concessió especial passionistes, redemptoristes, salesians i altres L’exempció s’estén també als capellans de monges de vots solemnes i al personal dels seminaris professors, alumnes, confessors i criats que depenen del bisbe o directament de la Santa Seu
impúber
Dret canònic
Dret civil
Que no ha arribat a la pubertat.
Pel dret romà, d’aplicació a Catalunya, eren considerats impúbers els nois menors de catorze anys i les noies menors de dotze Actualment hom considera impúbers, sense distinció de sexe, els menors de catorze anys Els impúbers no tenen capacitat per a fer testament, contractar i ésser testimonis En els texts de dret català l’impúber era anomenat pubill El dret canònic considera igualment impúber el noi mentre no ha complert catorze anys, i la noia dotze Els impúbers no poden contreure matrimoni, no tenen vot en les eleccions canòniques, no poden testificar en judici, són exempts…
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…
immunitat eclesiàstica
Dret
Dret canònic
Privilegi atorgat a l’Església en virtut del qual els temples i les esglésies resten exempts de la jurisdicció civil i de la celebració d’actes profans i poden concedir el dret d’asil religiós (immunitat local), els béns de l’Església són exempts d’imposicions fiscals (immunitat real) i les persones eclesiàstiques (clergues, religiosos i religioses) no poden ésser sotmeses a judici penal sense autorització del bisbe respectiu i són exemptes de la prestació de certs serveis, com personals, militars, etc (immunitat personal).
ordinari
Dret canònic
Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
Llevat d’aquests darrers, tots els altres són anomenats ordinaris de lloc
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…