Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
visitador | visitadora
Dret canònic
Persona delegada per un superior eclesiàstic o religiós per a exercir el dret de visita.
Quan rep la delegació directament de la Santa Seu és anomenat visitador apostòlic
capellania
Dret canònic
Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.
Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella Implicava generalment diversos tipus de serveis celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a regir una…
pia unió
Dret canònic
Grup de fidels, laics o sacerdots, que, amb l’aprovació de la jerarquia, s’uneixen per exercir algunes obres de caritat.
irregularitat
Dret canònic
Impediment canònic per a rebre els ordes sagrats o per a exercir-los, derivat de certs defectes naturals o d’uns determinats delictes.
delegat apostòlic
Dret canònic
Representant pontifici encarregat de visitar determinades províncies eclesiàstiques o d’exercir funcions específiques en estats que no mantenen relacions diplomàtiques amb la Santa Seu.
jutge prosinodal
Dret canònic
Teòleg o canonista, anomenat també examinador sinodal, nomenat pel bisbe, normalment durant el sínode diocesà, per examinar els clergues que han d’ésser admesos a les ordenacions i que han d’exercir ministeris de confessor, predicador, rector, etc.