Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
superior eclesiàstic
Dret canònic
En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.
Nomenat per la congregació de la Propaganda Fide, té facultats de prefecte apostòlic i és ordinari de lloc
títol d’ordenació
Dret canònic
Garantia material de l’honesta subsistència d’un ordenand.
Pot ésser de benefici , si la garantia és un benefici, de patrimoni o de pensió , si la garantia és constituïda pels béns personals del clergue, de servei a la diòcesi , si en dona la garantia el bisbat propi, i de missió, de pobresa o de taula comuna o de la congregació , en el cas de missioners i religiosos
Codi de dret canònic
Dret canònic
Recull de lleis de l’Església catòlica de ritu llatí que, sota el nom de Codex Iuris Canonici
, fou redactat orgànicament per decret de Pius X el 1904 i promulgat per Benet XV el 1917.
Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983
prefectura apostòlica
Dret canònic
Circumscripció eclesiàstica pròpia dels països de missió, prèvia a la diòcesi, regida per un prefecte apostòlic.
ablegat
Dret canònic
Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia; especialment, de lliurar la birreta als nous cardenals.
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a regir una…
prefecte apostòlic
Dret canònic
Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de Propaganda Fide perquè governi els afers eclesiàstics d’un territori de missió on no hi ha encara organitzada una jerarquia ordinària.
defensor del vincle
Dret canònic
Eclesiàstic que en les causes sobre l’existència del vincle de la sagrada ordenació o del matrimoni té la missió de proposar i exposar tot allò que raonablement pugui ésser adduït contra la nul·litat o la dissolució.
promotor de la fe
Dret canònic
Consultor de la congregació de ritus que, en els processos de canonització, té per missió la tutela dels interessos públics de l’Església perquè no sigui declarada santa una persona de la qual no siguin provades les virtuts heroiques i els miracles.
Participa en el procés, posant objeccions d’aquí la denominació d' advocat del diable Hi ha un ofici anàleg en tots els tribunals diocesans