Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
regent
Dret canònic
Persona que regeix la cura d’ànimes d’una parròquia per absència o incapacitat de la persona titular.
El regent és inferior a l' ecònom té menys atributs, car depèn totalment de la persona que reemplaça o que li ha confiat la regència no pot, per exemple, confirmar els malalts petits en perill de mort
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…
delegació
Dret canònic
Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda en tot o en part per l’ordinari a una persona distinta.
La persona delegada no pot ampliar el poder conferit, però sí subdelegar-lo La potestat delegada fineix pel transcurs del temps, per revocació o per renúncia
visita ‘ad limina’
Dret canònic
Viatge a Roma que han de fer tots els bisbes catòlics del món (els d’Europa cada cinc anys, i els altres cada deu) per tal de donar compte de l’estat de llurs diòcesis a la Santa Seu.
També és obligatòria per als vicaris apostòlics, però els uns i els altres, en cas de necessitat, la poden complir per mitjà d’una altra persona degudament autoritzada La feu obligatòria Sixt V 1585
palatí | palatina
Dret canònic
Relatiu o pertanyent al palau pontifici.
En el sacre palau pontifici es palesà la influència de l’organització de l’imperi, amb els seus jutges palatins, prefectes de notaris pontificis, nuncis, etc Al segle XI s’inicia la preponderància dels cardenals, i els palatins insignes es redueixen a l’administració jurídica i a la de béns Resten els prelats palatins, majordoms, camarlencs, mestres de cambra, mestres del sagrat palau, etc, i en alguns títols merament honorífics D’altra banda, en la monarquia franca, tenen una gran importància els palatins, sobretot en la persona del comte palatí comte
patró | patrona
carta apostòlica
Dret canònic
Carta emanada del papa com a persona pública.
Té importància especial l'encíclica