Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
professió
Cristianisme
Dret canònic
Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.
Si el compromís és per tota la vida, la professió pot ésser perpètua en els ordes és anomenada solemne i constitueix un veritable pacte entre l’institut i l’individu, o simple , quan l’institut es reserva el dret d’acomiadament Aquesta, encara, pot ésser només temporal anomenada equivocadament simple constitueix una segona prova, després de la qual el religiós pot emetre els vots perpetus o pot tornar a l’estat secular La renovació actual de la vida religiosa porta a substituir-la per una simple promesa
professió de fe
Religió
Cristianisme
Dret canònic
Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió.
Sintetitza l’essencial de la doctrina religiosa en una fórmula aprovada símbol Té un caràcter públic i oficial en determinades ocasions a la litúrgia eucarística, al baptisme, en ocasió de concilis, etc
promesa
Dret
Dret canònic
Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions.
Categoria jurídica no acceptada encara en el dret canònic, però recollida en diverses constitucions religioses, on substitueix la professió simple professió
divorci vincular
Dret canònic
Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni (àdhuc consumat) quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència.
Si un dels cònjuges fa professió de fe religiosa, pot ésser concedit el divorci vincular sempre que el matrimoni no hagi estat consumat en aquest cas l’altre es pot casar novament
profés temporal
Cristianisme
Dret canònic
Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa.
profés | professa
Cristianisme
Dret canònic
Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots.
secularització
Dret canònic
Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió.
El permís temporal és anomenat exclaustració
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…