Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Tribunal de la Rota Romana
Dret canònic
Tribunal ordinari de la cúria romana que decideix en apel·lació les causes eclesiàstiques en última instància, i algun cop en primera i segona.
Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747
ajudant d’estudi
Dret canònic
Càrrec de les congregacions de la cúria romana.
Constitueix el grau més elevat d’oficials menors Aquesta categoria d’oficials són ponents i executors alhora dels assumptes que els són confiats
procurador de la fe
Dret canònic
Clergue que efectua les funcions civils davant el Tribunal de la Rota Romana.
auditor de la Rota
Dret canònic
Membre del Tribunal de la Rota Romana o del Tribunal de la Rota de la Nunciatura.
minutant
Dret canònic
Dret romà
Encarregat de redactar les minutes i altres documents en la cúria romana i, actualment, en la vaticana.
tribunal
Cristianisme
Dret
Dret canònic
Conjunt d’eclesiàstics que en nom del papa i dels bisbes administren justícia i pronuncien sentències en afers relacionats amb el dret canònic
.
Quant a la jurisdicció, hi ha tribunals diocesans , de primera instància, cadascun dels quals sota la jurisdicció del bisbe, que n'és el jutge, bé que en delega les funcions al provisor Hom pot apellar als tribunals metropolitans o ordinaris de segona instància, sota la jurisdicció dels arquebisbes A l’Estat espanyol hi ha el tribunal de la Rota de la Nunciatura, a Madrid, que coneix de les apellacions de les sentències de les diòcesis de l’Estat espanyol Finalment, hi ha el tribunal apostòlic , integrat per la Penitencieria Apostòlica, el tribunal de la Rota Romana i el tribunal de la…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà, tot i…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
monitum
Dret canònic
Amonestació per part de la cúria romana a un prelat com a advertiment per una acció o una doctrina en desacord amb la doctrina de l’Església.
Literalment la paraula llatina vol dir ‘admonició, advertiment’
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment