Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del concili…
Decret
Dret canònic
Col·lecció de disposicions eclesiàstiques feta pel monjo Gracià a mitjan sXII, publicada amb el nom de Concordia discordantium canonum, i que passà a constituir la primera part del Corpus Iuris Canonici
.
Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes
Decretals Pseudoisidorianes
Dret canònic
Recull de decretals apòcrifes, nascudes al segle IX en el context de la reforma gregoriana.
És el més famós de quatre reculls contemporanis Encapçalades amb el nom d’Isidorus Mercator, és obra d’un taller de falsaris francs executada entre el 847 i el 862 Hom les utilitzà sovint polèmicament en defensa del papat Fins a l’època moderna hom en desconegué el caràcter apòcrif, gràcies a l’habilitat amb què combina texts autèntics amb documents falsos De les tres parts en què es divideix, la més apreciable és la segona, que conté texts conciliars des del concili de Nicea 325 fins al vuitè de Toledo 683
impúber
Dret canònic
Dret civil
Que no ha arribat a la pubertat.
Pel dret romà, d’aplicació a Catalunya, eren considerats impúbers els nois menors de catorze anys i les noies menors de dotze Actualment hom considera impúbers, sense distinció de sexe, els menors de catorze anys Els impúbers no tenen capacitat per a fer testament, contractar i ésser testimonis En els texts de dret català l’impúber era anomenat pubill El dret canònic considera igualment impúber el noi mentre no ha complert catorze anys, i la noia dotze Els impúbers no poden contreure matrimoni, no tenen vot en les eleccions canòniques, no poden testificar en judici, són exempts de les penes…