Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars o l’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
censalista
Dret català
El qui cobra o percep cànon, pensió o prestació censual, en diner o en fruits, per raó de cens o de censal.
ferrer | ferrera
Història
Dret català
Encarregat de l’explotació d’una farga baronial o farga de destret, que moltes vegades li era cedida pel senyor en quasi-emfiteusi mitjançant un cens o cànon i de la qual obtenia el dret del lloçol.
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la…
forestatge
Història
Dret català
Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d’un bosc comunal o baronial; segons els casos, el pagament era fet en diner, o bé en espècie, com a part de la mateixa llenya, en ous o cereals.