Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels…
cens amb domini
Dret català
Cens que correspon al senyor directe del predi establert en emfiteusi, amb els drets de fadiga
i de lluïsme
.
Costumes de Catalunya
Dret català
Col·lecció de costums de caràcter feudal integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.
Abasta un conjunt de 14 capítols i semblen adaptats al s XIII, amb els elements procedents almenys del s XII, ajustant vells costums feudals catalans dins els motlles del dret feudal comú
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Dret català
Corporació creada a Catalunya l’any 1995, de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.
Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica
quarta
Dret català
Dret romà
Dret a percebre la quarta part dels béns, normalment hereditaris.
El dret romà en regulava de diverses maneres amb vista a assegurar els drets de certs hereus, sobretot els dels fills adoptats quarta afisiana , dels fills impúbers emancipats sense causa quarta antonina , de les vídues pobres quarta vidual, dels hereus gravats amb llegats falcídia, llegítima, quarta trebelliànica, la majoria de les quals subsisteixen en el dret català
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
dret local
Dret
Dret català
Dret que regeix solament en alguna comarca, en oposició al dret general del Principat.
Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels …
dimissió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat que hom reconeix a l’emfiteuta de poder tornar la finca al titular del domini directe; aquell esdevé, així, lliure de les prestacions emfitèutiques.
Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els…