Resultats de la cerca

Inclosa en l’actual compilació del dret civil de Catalunya, que té lloc quan el primer instituït o hereu resulta expressament autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius i per causa de mort, tot designant per a després de morir aquell un substitut o substituts i també quan el testador, en previsió que mori intestat el primer instituït, crida una o més persones per tal que a la mort d’aquell adquireixin els béns del testador, dels quals el primer instituït no hagi disposat per actes entre vius o per causa de mort

Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…

En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…