Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dret de casa
Dret català
Costum vigent a les zones rurals catalanes que fa que els fills puguin, en cas de necessitat, tornar a la casa pairal i obtenir de l’hereu —llur germà— taula i aixopluc.
Aquest anomenat “dret” no té sanció legal, però és una convicció arrelada per tal com hom no considera trencada la continuïtat familiar per la mort del cap de la casa És considerat extingit respecte al fill que reclama de l’hereu el pagament de la llegítima
engany a mitges
Dret català
A Catalunya, rescissió, per lesió, dels contractes de compravenda, permuta i altres de caràcter onerós relatius a béns immobles, fets per un preu inferior a la meitat del seu just preu.
El lesionat gaudeix de la facultat de poder rescindir el contracte, si doncs, l’adquirent no prefereix d’evitar la rescissió mitjançant el pagament en diner del complement del preu Aquesta facultat rescissòria actualment caduca al cap de quatre anys des de la data del contracte el venedor només pot renunciar-la després d’haver celebrat el contracte lesiu, excepte a Tortosa, on és admès que hom pugui fer la renúncia en el mateix contracte
dimissió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat que hom reconeix a l’emfiteuta de poder tornar la finca al titular del domini directe; aquell esdevé, així, lliure de les prestacions emfitèutiques.
Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els…
vectigal
Història
Dret català
Per influència humanística, nom aplicat a diverses imposicions.
Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal sobre la carn que, el 1416, enfrontà el conseller Joan Fiveller amb Ferran I d’Antequera, i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 Fiveller exigí al monarca el pagament de l’impost sobre la carn i els queviures en general, tal com feia tota la població, del qual el monarca volia quedar exempt També en tingué l’ afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
insolutumdació
Dret català
Cessió d’una cosa, d’un dret o béns, en pagament d’un crèdit, amb el consentiment del creditor, que es dóna per pagat.
fornatge
Història
Dret català
Dels s. XIII al XVI, pagament que feia el forner arrendatari o quasi-emfiteuta d’un forn de destret al senyor jurisdiccional que li havia cedit el monopoli.
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà,…
escriptura de terç
Dret català
Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.
Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia , que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial
parceria
Dret català
Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.
Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d’autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l’explotació La llei del Parlament de Catalunya de l’onze d’abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, regulà la parceria, però fou anullada pel Tribunal de Garanties Constitucionals Les lleis de l’Estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes Actualment…