Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
servitud de vistes
Dret català
Servitud que faculta a obrir forats i finestres per tal de gaudir de vistes a través d’un predi veí.
Segons el dret civil català, ningú no pot tenir vistes sobre el predi veí si abans no mira sobre el propi, llevat del cas que abans no hagi constituït la servitud corresponent En aquest cas, l’amo del terreny veí que vulgui edificar haurà de deixar al davant de la mateixa servitud una androna, a la qual hom podrà obrir finestres per tal de rebre claror
servitud de degotís
Dret català
Servitud que permet al propietari de llençar les aigües pluvials del seu teulat sobre la propietat del veí.
Si aquesta servitud s’ha adquirit per usucapió, s’estingeix quan el seu titular fa desaparèixer la canal o conducció mitjançant la qual s’exerceix, particularitat recollida en la vigent compilació del dret civil català
servitud de desguàs
Dret català
Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial
servitud de pastura
Zootècnia
Dret català
Dret real sobre una propietat d’altri de poder-hi introduir el bestiar a pasturar.
servitud de parada
Dret català
Dret del propietari d’una finca amb aprofitament d’aigües vistes, d’obligar els propietaris de terrenys on passava el curs del corrent que consentissin a la construcció d’una parada o caixa de distribució per a regar aquella.
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís