Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
donació per causa de mort
Dret català
Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.
Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals
substitució preventiva de residu
Dret català
Modalitat del fideïcomís de residu, amb facultats notablement ampliades.
Inclosa en l’actual compilació del dret civil de Catalunya, que té lloc quan el primer instituït o hereu resulta expressament autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius i per causa de mort, tot designant per a després de morir aquell un substitut o substituts i també quan el testador, en previsió que mori intestat el primer instituït, crida una o més persones per tal que a la mort d’aquell adquireixin els béns del testador, dels quals el primer instituït no hagi disposat per actes entre vius o per causa de mort
fideïcomís de residu
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament
hereu | hereva
Dret català
Institució jurídica catalana, per la qual l’instituït (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…