Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
pacte accessori
Dret
Dret civil
Pacte que forma part d’unes altres convencions o les complementa.
pacte
Dret
Dret civil
Contracte, tant en la seva integritat com en les convencions particulars, condicions, clàusules o estipulacions que el constitueixen.
El simple consentiment dels atorgants és causa civil suficient per a la constitució d’un pacte En el dret justinianeu s’anaren assimilant els uns i els altres
oferta
Dret civil
Proposició unilateral que una persona fa a una altra per establir un contracte.
ocupació
Dret civil
Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.
preferència
Economia
Dret civil
En la compravenda, dret concedit a un dels compradors per a adquirir una cosa moble sempre que n’hagi pres possessió abans que altres compradors.
donar possessió
Dret civil
Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals.
possessió
Dret civil
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella, protegit per l’ordenament jurídic, independentment de la seva legitimitat, i la cosa posseïda amb causa justa i de bona fe —presumible sempre mentre ningú no demostri el contrari—, i amb intenció de disposar-ne.
En tant que relació jurídica, la llei la protegeix com una propietat, el dret és equiparable al domini, protegit per la llei hipotecària, bé que subordinat al dret preferent que pugui tenir-hi un altre Hom la considera justa, quan no és violenta, clandestina o a precari, i de bona fe quan el posseïdor creu que no comet cap injustícia adquirint-la o mantenint-la en el seu poder Hom parla d' ocupació quan la cosa no era posseïda per ningú en cas contrari, es tracta de tradició La manca de consentiment de l’antic posseïdor fa que la possessió sigui considerada de mala fe L’adquisició, pot fer-…
posseïdor | posseïdora
Dret civil
Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real.
Hom pot ésser propietari d’una cosa sense tenir-ne la possessió —és el cas del nu propietari— o bé tenir-ne la possessió però no la propietat —en el cas de l’usdefruit— Ultra l’ocupació material del bé, calen dos elements el corpus i l’ animus possidendi , per a ésser reputat veritable posseïdor En el dret vigent hom presumeix la bona fe del posseïdor, llevat del cas que hom demostrés que ha obrat indegudament en aquest cas és reputat de mala fe El posseïdor podrà esdevenir propietari si, transcorreguts trenta anys, ningú no ha oposat millor dret