Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
arrendament d’obres
Dret civil
Contracte en què una part s’obliga a fer una obra, posant-hi o no els materials, per un preu determinat.
arrendament d’herbes
Dret civil
Arrendament de les pastures d’un predi mitjançant la percepció d’un cànon en metàl·lic o d’una part de la producció.
Generalment és efectuat amb bestiar oví, com a complement d’una agricultura tradicional, el qual aporta al predi una quantitat important de matèria orgànica
arrendament de servei
Dret civil
Contracte en què una part s’obliga a prestar el seu treball durant un temps indefinit o cert per a una obra determinada, en canvi d’un preu fixat de comú acord.
arrendament de predi urbà
Dret civil
Contracte de cessió de l’ús d’habitatge o local de negoci per un preu i un temps determinats.
Té dues variants, l’arrendament de local per a negoci o indústria i l’arrendament d’habitatge les legislacions de la majoria dels països han intervingut en la regulació d’aquests arrendaments, especialment després de la Segona Guerra Mundial En la legislació espanyola, aquestes disposicions obliguen l'arrendador a acceptar la pròrroga forçosa del contracte en les mateixes condicions pactades bé que en els casos de necessitat per a ell o per als seus descendents o ascendents, de reedificació de l’edifici i d’altres, pot resoldre el contracte i exigir el desnonament de l’arrendatari, i sols té…
servitud d’aqüeducte
Dret civil
Dret de fer passar les aigües que pertanyen a una persona pels predis veïns fins a portar-les a un de propi.
La servitud d’aqüeducte per un interès privat pot ésser constituïda per conveni entre els interessats o per disposició de la llei la servitud d’aqüeducte és considerada contínua i aparent, bé que el pas de l’aigua no sigui constant o que el seu aprofitament depengui de les necessitats del predi dominant o d’un torn establert per dies o hores
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
al·luvió
Dret civil
Tipus d’ accessió
natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement successiu i lent de terres produït als predis afins o rius, com a conseqüència del corrent de les aigües.
Aquest augment és atribuït per la majoria de les legislacions als propietaris dels predis on les terres s’han anat acumulant
llei de contracte
Dret civil
Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.
Els pactes o les clàusules contractuals que se'n deriven tenen força de llei entre les parts contractants si no són contraris a les lleis, a la moral i a l’ordre públic
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona
accés forçós
Dret civil
Obligació que té, en determinats casos, el propietari d’una finca de donar pas.