Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
frau
Dret civil
Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra, sia de l’ordenament jurídic del mateix país, sia d’un altre.
transacció
Dret civil
Contracte resolutori en virtut del qual dues parts posen terme a una qüestió sorgida entre elles, sia per tal d’evitar un plet, sia per a acabar-lo.
prova
Dret civil
Dret processal
Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc, que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és feta per…
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…
segregació de predis
Dret civil
Operació que hom practica en el registre de la propietat, ja sia per separar una part del predi inscrit i inscriure-la per separat, ja sia per unir-la a una altra d’inscrita.
emancipació
Dret civil
Sortida de la pàtria potestat sia per disposició de la llei o per voluntat del seu titular.
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…
partició hereditària
Dret civil
Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sia per llei o per disposició d’última voluntat.
Pot ésser amistosa , quan són els hereus que de comú acord procedeixen a partir, o judicial , quan, no havent-hi acord entre els hereus, la practica el jutge Provoca l’extinció de la comunitat hereditària
parcel·lació
Dret administratiu
Dret civil
Acció de parcel·lar o dividir en parcel·les una o diverses finques agrupades, sia a iniciativa de l’administració pública o a iniciativa privada.
Aquesta operació només pot ésser realitzada quan ha estat aprovat el corresponent pla urbanístic i hom n'ha obtingut llicència administrativa
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells